El poble de Vallclara

El poble de Vallclara (625 m) és al vessant esquerre de la vall del riu de Milans, o de Vallclara, sota les ruïnes de l’antic castell, estès al llarg de l’antiga carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades, que en aquest sector rep el nom de carrer Major; antigament era emmurallat i s’hi accedia a través del portal de Vimbodí i de la Font Vella (encara resta el pont antic bastit damunt el barranc). Algunes cases conserven belles portalades adovellades que duen dates dels segles XVII i XVIII. La població celebra la festa major a l’agost.

De l’antic castell de Vallclara només resta la portada del primer recinte i alguns panys de mur.

Les seves pedres serviren en època moderna per a bastir l’actual cementiri i algunes cases de la població. Al costat del castell hi havia l’antiga església, romànica, de la qual es conserven algunes restes poc identificables. L’actual, sota l’advocació de sant Joan Baptista, situada al bell mig de la població, és d’estil barroc i la seva construcció, en la qual s’utilitzaren carreus de l’anterior, s’inicià el 1660 i s’acabà el 1760. L’interior és de creu llatina. L’altar, d’estil neoclàssic, conserva quatre medallons al bancal que representen el naixement de sant Joan, la predicació al Jordà, el banquet d’Herodes i Salomé amb el cap de sant Joan a la safata. A la paret esquerra del presbiteri es conserva un medalló de grans dimensions en baix relleu, que representa sant Joan predicant al Jordà, i a la banda dreta, un altre on és representat el banquet d’Herodes amb Salomé ballant.

La capella de Sant Antoni de Pàdua, situada al costat oriental de la plaça de l’Església, fou venuda a particulars arran de la desamortització i posteriorment utilitzada com a magatzem agrícola. A la llinda apareix la data del 1653. És especialment interessant l’ull de bou de la façana principal.

Campanar de Sant Joan

Menu

Formulari de cerca